El ms. HC 397-573 de la Hispanic Society: algunas hipótesis de trabajo

Contenido principal del artículo

Daniel A. Panateri
Rogerio R. Tostes

Resumen

En este trabajo intentaremos mostrar algunas características distintivas del manuscrito de la Hispanic Society (HC 397/573). La idea principal es buscar elementos que permitan entender las razones por las que dicho testimonio fue redactado. Por un lado, analizaremos el contexto político-cultural con el objeto de entender las variables espacio-temporales implicadas en la producción del manuscrito. Por otro lado, proveeremos una descripción de la tradición de Partidas y el lugar que el neoyorkino tiene en ella. Asimismo, trataremos de establecer algunas aserciones que expliquen este complejo fenómeno textual. Nos centraremos en varios conceptos tales como interporlación, refundición, y compilación con el objetivo de brindar algunas hipótesis sobre este testimonio y su condición textual.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Detalles del artículo

Cómo citar
Panateri , D. A., & Tostes, R. R. . (2021). El ms. HC 397-573 de la Hispanic Society: algunas hipótesis de trabajo. Olivar, 21(34), e102. https://doi.org/10.24215/18524478e102
Sección
Artículos

Citas

Abadal, R. (1914). Les ‘Partidas’ a Catalunya durant l’Edat Mitja. Revista d’estudis universitaris catalans, 6-7 (extret), 1-105.

Abadal, R. (1970). Dels Visigots als Catalans. La formació de la Catalunya independent. Barcelona: Edicions 62, vols. I-II.

Abadal, R. (1972). Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadência política de Catalunya. Barcelona: Edicions 62.

Alart, J. (1867). Notes et documents historiques sur le Département des Pyrénées-Orientales. Perpignan: Charles Latrobe.

Alchalabi, F. (2008). A chronicler king: rewriting history and the quest for image in the catalan chronicle of Peter III (1319-1336/1387). Imago Temporis. Medieum Aevum, 2, 177-189.

Arias Bonet, J. A. (1972). Nota sobre el Códice neoyorkino de la Primera Partida. Anuario de Historia del Derecho Español, 42.

Aurell, J. y Serrano-Coll, M. (2014). The Self-Coronation of Peter the Ceremonious (1336): Historical, Liturgical, and Iconographical Representations. Speculum, 89, 66-95. DOI: https://doi.org/10.1017/S0038713413003564

Authier-Revuz J. (1984). Hétérogénéité(s) énonciative(s). Langages, 19(73), 98-111. DOI: https://doi.org/10.3406/lgge.1984.1167

Bacardí, M. (2012). La traducció en la cultura catalana. En Montserrat Bacardí et al. (Dirs.), Teoria i pràctica de la traducció (pp. 181-202). Barcelona: Editorial UOC.

Benito, P. (2004). Fams i caresties a la Mediterrània occidental durant la baixa edat mitjana. El debat sobre ‘les crisis de la crisi’. Recerques, 49, 179-194.

Bertran, P. (2005). Les respostes de la baixa noblesa catalana al reclam de Pere el Cerimoniós per anar a Sardenya (1354). En M.T. Ferrer et al. (Dirs.), La Corona Catalanoaragonesa i el seu Entorn Mediterrani a la Baixa Edat Mitjana (pp. 1-22). Barcelona: CSIC.

Bofarull, P. (Ed.) (1850). Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Archivo de la Corona de Aragón. Barcelona: José Eusebio Monfort, t. VI.

Bohigas, P. (Ed.). (1947). Tractats de Cavalleria. Guillem de Vàroich. De Batalla. Pere III: Tractat de Cavalleria. Pere Joan Ferrer: Sumari de Batalla a Ultrança. Ponç de Menaguerra: Lo Cavaller. Barcelona: Barcino.

Bosch, S. (1936). Les Partides i els textos catalans didàtics sobre cavalleria. Revista d’estudis universitaris catalans, 22, 655-680.

Cabezuelo Pliego, J. V. (2006). Formas feudales en el traspaso de la posesión de fortalezas ‘ad consuetudinem yspanie’. En J. V. Cabezuelo Pliego (Dir.), Alcaidías y fortalezas en la España medieval (pp. 155-191). Alcoy: Marfil.

Cano Aguilar, R. (1989). Los prólogos alfonsíes. Cahiers de linguistique hispanique médiévale,14-15, 79-90. DOI: https://doi.org/10.3406/cehm.1989.1063

Cano Aguilar, R. (1996). La ilación sintáctica en el discurso alfonsí. Cahiers de Linguistique médiévale, 21, 295-324. DOI: https://doi.org/10.3406/cehm.1996.880

Cawsey, S. (2002). L’eloqüència reial i la Corona d’Aragó, c. 1200-1450. València: Universitat de València.

Cingolani, S. M. (1990-91). Nos en leyr trovemos plazer e recreation. L’estudi sobre la difusió de la literatura d’entreteniment a Catalunya els segles XIV i XV. Llengua & Literatura, 4, 39-127.

Cingolani, S. M. (2009). Nel Taller storiografico di Santa Maria di Ripoll. En S. Marinetti (Dir.), Filologia aperta ovvero per amicizia. Scritti offerti a Fabrizio Beggiato,(pp. 71-90). Perugia: Pliniana.

Cingolani, S. M. (2011). Del monasterio a la cancillería. Construcción y propagación de la memoria dinástica en la Corona de Aragón. En P. Martínez Sopena y A. Rodríguez (Dirs.), La construcción medieval de la memoria regia (pp. 365-387). Valencia: Universitat de València.

Cingolani, S. M. (2019). Relato, oratoria y discurso: el pasado como instrumento de comprensión y control en tiempo del rey Pedro Tercero. En F. Bautista, C. Laliena y G. Tomás (Dirs.), Cultura y poder del Estado en la Corona de Aragón. Historiadores e historiografía en los siglos XIII-XVI (pp. 15-38). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza.

Conde y Delgado de Molina, R. (Ed.). (2008). Reyes y Archivos en la Corona de Aragón: siete siglos de reglamentación y práxis archivística (siglos XII-XIX). Zaragoza: Institución “Fernando el Católico” (Fuentes Históricas Aragonesas, 44).

Craddock, J. (1974). La nota cronológica inserta en el prólogo de las Siete Partidas. Edición y comentario. Al Andalus, 39, 363-390.

Craddock, J. (1981). La cronología de las obras legislativas de Alfonso X el Sabio. Anuario de Historia del Derecho Español, 51, 365-418.

Craddock, J. (1983). Must the King Obey his Laws? En Geary (Ed.), Florilegium Hispanicum: Medieval and Golden Age Studies Presented to Dorothy Clotelle Clarke (pp. 71-79).Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies.

Craddock, J. (1986a). El Setenario: última e inconclusa refundición alfonsina de la primera Partida. Anuario de Historia del Derecho Español, 56, 441-466.

Cradock, J. (1986b). The Legislative Works of Alfonso X, el Sabio. A critical bibliography. London: Grant & Cutler.

Craddock, J. (1992). Los pecados veniales en las Partidas y en el Setenario: dos versiones de Graciano, Decretum D. 25 c. 3. Glossae, 3, 103-116.

d’Arienzo, L. (1981). La cancelleria di Pietro IV d’Aragona nell’assedio di Alghero del 1354. Archivio Storico Sardo, 32, 139-157.

Díaz de Montalvo, A. (Ed.) (1491). Siete Partidas. Sevilla: Ungut & Polono.

Elías de Tejada, F. (1963). El pensamento político catalán (987-1479). Sevilla: Ediciones Montejurra, t. I.

Elvira, J. (1996). La organización del párrafo alfonsí. Cahiers d'Études Hispaniques Médiévales, 21, 325-342. DOI: https://doi.org/10.3406/cehm.1996.881

Ensenyat Pujol, G. (2018). La filosofía discursiva de Pedro el Cerimonioso respecto a la reintegración de la corona de Mallorca a la corona de Aragón. Medievalista, 23, 1-26. DOI: https://doi.org/10.4000/medievalista.1617

Estepa Díez, C. (1984). Alfonso X y el 'fecho del Imperio'. Revista de Occidente, 43, 43-54.

Estrada-Rius, A. (2017). El jurista y el poder público en la Cataluña Medieval. En J.M. Pérez y T. Montagut (Dirs.), Los juristas catalanes y el Estado español (pp. 39-77). Madrid: Marcial Pons. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv10qr0pg.4

Ferran Planas, E. (2006). El jurista Pere Albert i les Commemoracions. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Ferrando, A. (2013). La llengua cancelleresca a la Corona d’Aragó. En M. Rodrigo Lizondo (Dir.). Corpus documental de la Cancelleria de la Corona d’Aragó (1291–1420). Textos en llengua catalana (pp. 13-52). Valencia: Publicacions de la Universitat de València (Fonts Històriques Valencianes, 56A).

Ferrer, M. (1970-71). El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la fi del segle XIV. Anuario de Estudios Medievales, 7, 357-370.

Ferrer, M. (1988). La tinença a costum d’Espanya en els Castells de la frontera meridional valenciana (segle XIV). Miscellània de Textos Medievals, 4, 1-102.

Ferrer, M. (2001). La organización militar en Cataluña en la Edad Media. Revista de Historia Militar, 1, 119-222.

Finke, H. (Ed.). (1908). Acta aragonensia. Berlin: Neudruck der Ausg., t. I.

Garcia Edo, V. (Ed.). (2010). El Llibre Verd Major de Perpinyà (segle XII-1395). Barcelona: Fundació Noguera.

García Gallo, A. (1951-52). El ‘Libro de las Leyes’ de Alfonso el Sabio. Del Espéculo a las Partidas. Anuario de Historia del Derecho Español, 21-22, 345-528.

García Gallo, A. (1976). Nuevas observaciones sobre la obra legislativa de Alfonso X. Anuario de Historia del Derecho Español, 46, 609-670.

García y García, A. (1963). Un nuevo códice de la Primera Partida de Alfonso X el Sabio. Anuario de Historia del Derecho Español, 33, 267-343.

Genette, G. (1982). Palimpsestes: La littérature au second degré. París: Seuil.

Genette, G. (1987). Seuils. París: Seuil.

Gimeno, F. (2007). Entre el autor y el lector: producir libros manuscritos en catalán (siglos XII-XV). Anuario de Estudios Medievales, 37(1), 305-366. DOI: https://doi.org/10.3989/aem.2007.v37.i1.41

Gimeno, F. (2009). Estudi introductori. En Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós. 13-48.

Gimeno, F. y Gonzalbo, D. y Trenchs, J. (2009). Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós. Valencia: Edicions Universitat de València (Fonts Històriques Valencianes, 39).

Gomes, Rita C. (2003). The Making of a Court Society: Kings and Nobles in Late Medieval Portugal. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: https://doi.org/10.1017/CBO9780511523137

Gómez Redondo, F. (1998). Historia de la prosa medieval castellana, 3 t. 1 (La creación del discurso prosístico: el entramado cortesano). Madrid: Cátedra.

Hillgarth, J. N. (1992-1993). La personalitat política de Pere III a través de la seva Crònica. Llengua i Literatura, 5, 7-102.

Iglesia Ferreirós, A. (1986). Fuero Real y Espéculo. Anuario de Historia del Derecho Español, 52. 111-191.

Iglesia Ferreirós, A. (1987). Una traducción catalana de la segunda Partida. Anuario de Estudios Medievales, 17, 265-278.

Iglesia Ferreirós, A. (2005). Constituere consuetudines et condere legem. Initium, 10, 3-84.

Kantorowicz, E. (1957). The King’s Two Bodies. A Study in Mediaeval Political Theology. Princeton: Princeton University Press.

Lacomba, M. (2004). Un discours historique marqué par la causalité: l’utilisation de la conjonction ca dans l’Estoria de España d’Alphonse X. Cahiers d’Études Hispaniques Médiévales & Annexes, 27, 71-82. DOI: https://doi.org/10.3406/cehm.2004.1612

Lainé, F. (2009). Des Leges Palatine aux Ordinacions de Pierre IV, un modèle dérobé. En Constitution, circulation et dépassement de modèles politiques et culturels en péninsule Ibérique (pp. 17-55). Bordeaux: Presses Universitaires de Bordeaux.

Las Siete Partidas del rey don Alfonso el Sabio, cotejadas con varios códices antiguos. Madrid: Imprenta Real, 1807 [edición de la Real Academia de la Historia].

LBL – MS Add. 20.787, British Library, Londres.

Lodares, J. R. (1996). El mundo en palabras. Sobre las motivaciones del escritorio alfonsí en la definición, etimología, glosa e interpretación de voces. Cahiers de Linguistique Hispanique Médiévale, 21, 105-118. DOI: https://doi.org/10.3406/cehm.1996.868

López, G. (Ed.) (1555). Las Siete Partidas del sabio rey don Alfonso el nono. Nuevamente glosadas por el licenciado Gregorio Lopez del Consejo Real de Indias de su Majestad. Salamanca [edición de Gregorio López en reproducción anastática del Boletín Oficial de Estado, 1974]

Martin, G. (2001). Datation du Septénaire: rappels et nouvelles considérations. Cahiers de Linguistique Hispanique Médiévale, 24, 325-342. DOI: https://doi.org/10.3406/cehm.2001.1183

Martin, G. (2006). De nuevo sobre la fecha del Setenario. e-Spania, 2. Recuperado de http://journals.openedition.org/e-spania/381 DOI: https://doi.org/10.4000/e-spania.381

Martin, G. (2010). Le concept de ‘Naturalité’ dans les Sept Parties d’Alphonse X le Sage. En Jara Fuentes, J.A, M. Georges e I. Alfonso Antón (Eds.). Construir la identidad en la Edad Media. Poder y memoria en la Castilla de los siglos VII a XV (pp. 145-163). Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla - La Mancha.

MN0 – MS Vitr. 4-6, Biblioteca Nacional de España

MN6 – MS 12793 Biblioteca Nacional de España

Montagut, T. (1995). Presencia de Las Partidas en el derecho catalán. En Alvarado Planas (Dir.), Espacios y fueros en Castilla-La Mancha (siglos XI-XV): una perspectiva metodológica (pp. 487-505). Madrid: Ediciones Polifemo.

Mutgé, J. (2001). L’abastament de blat a la ciutat de Barcelona en temps d’Alfons el Benigne (1327-1336). Anuario de Estudios Medievales, 31, 649-660. DOI: https://doi.org/10.3989/aem.2001.v31.i2.265

O'Callaghan, J. (1983). Sobre la promulgación del Espéculo y del Fuero Real. En Carlé, Grassotti y Orduna (Eds.), Estudios en homenaje a Don Claudio Sánchez Albornoz en sus 90 años (pp. 167-180). Buenos Aires: Instituto de Historia de España.

Ordenamiento de Alcalá MS Vitr. 15-7 Biblioteca Nacional de España.

Palacios Martín, B. (1944). El manuscrito de San Miguel de los Reyes de las ‘Ordinacions’ de Pedro IV. Estudio. Valencia: Scriptorium S.L. - Ediciones Limitadas, vol. I.

Panateri, D. (2013). La tortura judicial en las Siete Partidas de Alfonso X, el Sabio (un análisis sobre el prólogo al trigésimo título de la Partida VII). En Rodríguez (Ed.), Palimpsestos. Escrituras y reescrituras de las culturas antigua y medieval (pp. 267-277). Bahía Blanca: UNS.

Panateri, D. (2015). Naturaleza y monarquía, la identidad en la Edad Media castellana. En Aladazábal (Comp.), Territorios, Memoria e Identidades (pp. 267-278). Buenos Aires: Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas.

Panateri, D. (2017a). El discurso jurídico alfonsí y sus implicancias políticas. Madrid: Dykinson.

Panateri, D. (2017b). La política en el discurso jurídico alfonsí. Una interpretación a partir de sus variantes textuales. Cuadernos de Historia del Derecho, 24, 187-202. DOI: https://doi.org/10.5209/CUHD.56785

Panateri, D. (2018). Sapiencialismo y legalismo, una distinción útil para las Siete Partidas. 7PartidasDigital. Edición crítica digital de las «Siete Partidas». Recuperado de https://7partidas.hypotheses.org/1170.

Panateri, D. (2021). ¿Qual deve ser el rey en sus palabras? Algunas precisiones sobre las Siete Partidas y su tradición manuscrita”. En J. M. Fradejas Rueda, R. Pichel y E. Jerez Cabrero (Eds.), Las "Siete Partidas" del Rey Sabio. Una aproximación desde la filología digital y material. Madrid / Frankfurt am Main: Iberoamericana / Vervuert. DOI: https://doi.org/10.31819/9783968691503-005

Péquignot, S. (2002). Enregistrer, ordonner et contrôler: les documents diplomatiques dans les Registra Secreta de Jacques II d’Aragon. Anuario de Estudios Medievales, 32(1), 431-479. DOI: https://doi.org/10.3989/aem.2002.v32.i1.241

Pérez Martín, A. (1992). La obra legislativa alfonsina y puesto que en ella ocupan las Siete Partidas. Glossae. Revista de Historia del Derecho Europeo, 3, 9-63.

Pichel, Ricardo (2018). El códice neoyorquino de la Primera Partida (HSA, HC397/573). Notas para su actualización cronológica y geográfica. 7PartidasDigital, 2, 1-17.

Pichel, Ricardo (2021). En torno al contexto de producción del códice neoyorquino de la Primera Partida (HSA, HC397/573). Olivar. Revista de literatura y cultura españolas, 21(34). DOI: https://doi.org/10.24215/18524478e110

Puigdengolas, J. (2021). Lector in ffabla. Estructuras del Setenario de Alfonso X el Sabio (I). Olivar. Revista de literatura y cultura españolas, 21(34).

Rodríguez Velasco, J. (2006). Theorizing the Language of Law. Diacritics, 36(3/4), 64-86. DOI: https://doi.org/10.1353/dia.0.0005

Rodríguez Velasco, J. (2010). La urgente presencia de Las Siete Partidas. La Corónica, 38(2), 97-134. DOI: https://doi.org/10.1353/cor.0.0067

Rubió Lluch, A. (1908-1921). Documents per l’història de la Cultura Catalana Mig-eval. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, vols. I-II.

Sabaté, F. (2006). La tenencia de castillos en la Cataluña medieval. En J. V. Cabezuelo Pliego (Dir.), Alcaidías y fortalezas en la España medieval (pp. 69-136). Alcoy: Marfil.

Sabaté, F. (2009). Oligarchies and Social Fractures in the Cities of Late Medieval Catalonia. En Asenjo-Gozález (Dir.), Oligarchy and Patronage in Late Medieval Spanish Urban Society. Studies in European Urban History (pp. 1-15). Turnhout: Brepols. DOI: https://doi.org/10.1484/M.SEUH-EB.3.1304

Sabaté, F. (2016). L’abus de pouvoir dans la Couronne d’Aragon (XIIIe-XIVe siècle): corruption, stratégie ou modèle? En Gilli (Dir.), La pathologie du pouvoir: vices, crimes et délits des gouvernants (pp. 293-328). Leiden: Brill. DOI: https://doi.org/10.1163/9789004307803_014

Sabaté, G. y Soriano, L. (2015). La cavalleria a la Corona d’Aragó: tractats teòrico-jurídics de producció pròpia. eHumanista, 31, 154-170.

Sánchez-Prieto Borja, P. (1998). Cómo editar los textos medievales. Criterios para su presentación gráfica. Madrid: Arco Libros.

Sevillano Colom, F. (1950). Apuntes para el estudio de la cancillería de Pedro IV el Ceremonioso. Anuario de Historia del Derecho Español, 20, 137-241.

Sevillano Colom, F. (1970). Mateu Adrià, protonotario de Pedro IV. En VIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón (pp. 103-118). Valencia, t. II, vol. II.

Tarrant, R. (1987). Toward a Typology of Interpolation in Latin Poetry. Transactions of the American Philological Association, 117, 281-298. DOI: https://doi.org/10.2307/283972

Tasis, R. ([1957] 1994). Pere el Cerimoniós i els seus Fills. Barcelona: Vicens Vives.

Tomás, G. (2020). El Aragonés Medieval: Lengua y Estado en el reino de Aragón. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza.

Tostes, R. (2020). Do ‘seny i bon juhi’ na criação do direito público: a mutação do costume na Catalunha Medieval (séculos XII-XIII). Signum, 21(1), 86-112.

Trenchs Odena, J. y Aragó Cabañas, A. (Eds.). (1983). Las cancillerías de la Corona de Aragón y Mallorca desde Jaime I a la muerte de Juan II. Zaragoza: Instución “Fernando el Católico” (Folia Parisiensia, 1).

Vanderford, K. (Ed.) (1945). Setenario. Buenos Aires: Instituto de Filología, FFyL de la Universidad de Buenos Aires.

Verrié, F. (1989). La política artística de Pere el Cerimoniós. En Perel el Cerimoniós i la seva època (pp. 177-192). Barcelona: CSIC-Institució Milà i Fontanals.

Zoppi Fontana, M. (2007). En las márgenes del texto, intervalos de sentidos en movimiento. Páginas de Guarda, 1(4), 11-39.